opinio_bona

Una proposta de mínims

Ja fa dies que el govern sociovergent està presentant els seus pressupostos de 2016. N’hi hauria prou de dir que són iguals que els de l’any passat; no canvien res de substancial excepte un punt: l’augment de la càrrega financera, que puja gairebé 4 milions. Acorralat entre una mala gestió que ha deixat un deute brutal i un nou cicle destructiu del capitalisme -que durant els anys dos mil va aguantar a través de l’endeutament privat i ara sobreviu gràcies a les classes populars que han pagat els rescats bancaris i pateixen l’austeritat- al govern només li queda la propaganda.

Les administracions locals pateixen la injustícia d’un finançament escàs. Tanmateix, no totes estan tan endeutades. Si el deute per habitant a Vilanova és de vora 1.400€, ens hauríem de preguntar per què ciutats com Sant Boi de Llobregat o Castelldefels tenen un deute que no arriba en cap cas als 600€. De fet, Vilanova és la tercera entre les ciutats de més de 50.000h pel que fa a deute per habitant, tot i que per població és la número disset.

Els pressupostos del govern de Lloveras són una mostra que els partits que han manat sempre no tenen iniciativa ni capacitat de pensar fora de la pura gestió. La seva lectura és que no hi ha alternativa, el lema que va popularitzar Thatcher. Davant d’això, la CUP ha fet una proposta de mínims. A través de l’estalvi en partides prescindibles, es poden alliberar recursos que s’haurien de destinar a necessitats prioritàries. Es tracta d’una contribució modesta, de només 700.000€ en un pressupost de 68 milions, que dibuixa línies d’acció i permetria dotar de més recursos, per exemple, l’àrea de serveis socials.

És una proposta molt allunyada dels pressupostos que la CUP presentarà quan governi. Obre, això sí, una escletxa on visualitzar altres maneres de veure i viure la política. Per traspassar els límits que se’ns imposen cal seguir imaginant un futur en què els pressupostos, com tantes altres coses, formin part d’un procés col·lectiu enlloc d’una cotilla que no ens deixa respirar.

Josep Asensio Albà.

No hi ha comentaris

Deixa el teu comentari