construcció

Manquen arguments

Que un projecte com el de l’Eixample Nord està fora de lloc ho sap tothom qui se l’hagi estudiat i tingui una mica de coneixement de la situació econòmica actual. El govern també ho sap.

Aquests dies haureu vist, i seguireu veient, com el govern critica les formes de la CUP, diuen uns i altres que al ple ens vam passar de to. No els sentireu parlar en cap moment del projecte en si, de per què és un projecte que Vilanova ara es pot permetre, de per què cal i com es justifica urbanísticament parlant. És lògic, quan un no té arguments l’únic que li queda és criticar el contrincant per desviar l’atenció.

A Vilanova (com en molts indrets de la nostra geografia, d’altra banda) s’han comès molts errors urbanístics en el passat. Només cal passejar-se pel Llimonet, la Carrerada, el Sant Jordi, el Solicrup o l’Eixample de Mar per adonar-se’n.

Vilanova perd població: som mil habitants menys que fa cinc anys. La gent marxa.

Pràcticament no es construeixen pisos nous, i dins de la ciutat encara se’n podrien fer cinc mil més. Als quals caldria afegir els vora tres mil que estan buits.

Tot i així, a l’Eixample Nord s’hi volen construir dos mil cinc-cents habitatges en els propers vint anys i un total de set mil quatre-cents habitatges en un horitzó que va variant segons qui en parli (al ple parlaven de vuitanta anys, uns dies abans de setanta, i el mandat anterior eren cinquanta). Això també és curiós: en el projecte només es detalla la planificació dels primers vint anys, la resta queda a l’aire.

Un podria pensar: bé, si finalment no es construeix res, com a mínim haurem planificat. Per si de cas. Entenc que aquest argument es compri, però no és així com s’han de planificar les ciutats. Per què? Doncs perquè el territori és un recurs finit i valuós (en això estarem d’acord, imagino), i perquè estem donant drets als propietaris. Si planifiquem, paguem indemnitzacions, urbanitzacions, reubiquem gent que hi viu, i augmentem l’edificabilitat, ha de ser de forma molt justificada, en base a necessitats reals. Tot plegat amb l’objectiu de “consumir” el territori d’una forma racional i evitar posteriors indemnitzacions.

Però aquestes necessitats de creixement ara mateix no hi son, per això el projecte no se sosté i ens sembla una barbaritat tirar-lo endavant. No volem un desenvolupament basat en l’especulació, en el creixement pel creixement, ni en la construcció com a motor econòmic. Això és el que ens ha portat on som. Volem un desenvolupament basat en les necessitats de les persones i el bé comú, volem una ciutat cohesionada i que esmeni els desgavells del passat.

Estem disposats a debatre sobre això i sobre el que calgui, sempre que sigui amb arguments, tenint la informació a l’abast i a temps, i sense estar condicionats per uns convenis que vam signar l’any 2006 per protegir la Platja Llarga. Volem separar els debats, que fins ara sempre s’han barrejat. Perquè si el govern té una raó per tirar endavant l’Eixample Nord és la dels convenis que ens endeuten amb l’Incasòl. Demanem al govern que tingui la valentia de renegociar els convenis i d’elevar la protecció de la Platja Llarga a escala nacional. En això ens tindran al costat.

Dit això, que era l’important, si el govern vol perdre el temps parlant de les formes, parlem-ne també. La violència i la manca de respecte no només es manifesten en males paraules o tons de veu pujats, també tenen forma d’estafa democràtica, de mentides i de control de la informació. És una violència que no es veu, però no vol dir que no hi sigui. I en aquest cas és el govern qui l’exerceix.

En tot cas, un cop aclarit això, si us plau siguin seriosos i posin arguments sobre la taula, senyores del govern. La ciutadania s’ho mereix.

Marta Jofra i Sora

No hi ha comentaris

Deixa el teu comentari