Victor-Balaguer_bona

La virtut que et sols lloar és la que més falta et fa

Diuen els que en saben que, quan has de preparar un currículum, no és recomanable que hi menteixis gaire. Si ho fas, val la pena que t’hi miris una mica, que no t’excedeixis. Diuen, també, que el més important és destacar-hi les teves virtuts i minimitzar-hi les mancances, no parlar-ne gaire. Fer-ho al revés et pot acabar perjudicant i, el pitjor de tot, si la persona a qui el presentes et coneix, el resultat pot ser patètic.

En política, passa una cosa bastant similar. Totes les ciutats –o tots els territoris, tant se val– tenen algun aspecte que les fa destacar: n’hi ha que es distingeixen per la bellesa del seu entorn; d’altres per l’acumulació de patrimoni històric o arquitectònic; d’altres, per la seva riquesa, per la qualitat dels seus productes agrícoles o per l’extrema simpatia de la seva gent. Alhora, hi ha governs que es llueixen especialment en la creació de riquesa; d’altres, en la transparència en la gestió, en la conservació del medi, en la promoció del turisme o –d’aquests n’hi ha pocs, malauradament– en la consecució d’una societat més justa. És natural. Com en el cas de la persona que busca feina, cada lloc és diferent i cada persona té les habilitats que té.

Ara fa uns quants dies, el Govern municipal de Vilanova va presentar un document i una nota de premsa sobre la temporada cultural del 2015 que porten un títol sorprenent: “Vilanova i la Geltrú, referent en Cultura”. Si et recuperes de l’ensurt inicial i comences a llegir, et pots trobar perles com aquestes: “extensa programació”, “capitalitat cultural” i altres de similars. Però… de què ens estan parlant? De Cultura? A Vilanova? Podem presumir de moltes coses; de vida cultural, anem més aviat justets.

Parlem de números? L’any 2011, el pressupost de Cultura de l’Ajuntament vilanoví va ser de 3.651.034 euros, un 5,2 per cent del total, que representen 54,57 euros per habitant. El 2015, el pressupost municipal s’havia reduït un 6 per cent; la partida de Cultura, un 12. El resultat, l’any passat vam gastar en Cultura un 4,9 per cent del pressupost, 48,76 euros per càpita. Però, si tenim en compte que la meitat d’aquests diners s’han de destinar a pagament de nòmines,  material d’oficina i tasques de manteniment, resulta que una ciutat de gairebé 70.000 habitants aconsegueix ser un referent en Cultura i exercir de capital cultural amb menys d’un milió i mig d’euros. Ens trobem, sens dubte, davant del “Miracle vilanoví”.

Si tornem a la realitat, en què es basa, aquesta “referencialitat”? Què tenim, més enllà de Carnaval, Festa Major i Sant Antoni? Doncs una programació anomenada “estable” però que només dura uns quants mesos l’any, una cartellera escarransida, un Espai Far convenientment (pre)inaugurat fa gairebé un any, just abans de la campanya electoral, i que potser obrirà aquest estiu, unes biblioteques que veuen com creix el nombre d’usuaris (d’Internet), un Museu Balaguer amb concessió del servei de guies a EULEN (empresa implicada en casos de corrupció a tot l’Estat) i un centre d’art contemporani on insisteixen que la gent fa cua per entrar-hi. I el cinema… De cinema, tal com em deia algú a les xarxes socials, ens farem un fart de veure’n… a la fresca. I, mentrestant, les entitats van fent el que poden. Gairebé sempre de manera precària i sense saber mai quan cobraran les subvencions acordades, miren de suplir amb la seva programació les mancances de les institucions.

Ens poden dir que no és possible fer més, que el pressupost és el que la situació actual permet i que, ara mateix, les prioritats han de ser unes altres. I potser hi estarem d’acord, tothom sap que qui fa el que pot no està obligat a més. Ara, parlar de la nostra ciutat com un “referent en Cultura” sembla més aviat un acudit, fa riure.

Doncs això, compte a l’hora de fer el currículum: diuen que qui presum(eix)… fa fum.

Josep Ma. Domènech Gibert.

No hi ha comentaris

Deixa el teu comentari