refug

Fronteres i acollida

Portem ja molts mesos veient notícies sobre morts al mediterrani -3.151 fins al 16 d’agost d’enguany-, sobre “camps de refugiats” saturats i exèrcits que carreguen sobre gent indefensa que fuig d’una guerra per entrar en un calvari. El pitjor de tot és que, de tant sentir-ho, i al final no sentirem res… i no farem res.

Vilanova i la Geltrú vol ser municipi acollidor i, amb aquesta finalitat, s’ha creat un registre ciutadà de persones disposades a acollir. L’Ajuntament disposa d’un esborrany de protocol d’acollida, una de les primeres accions del qual és la creació d’una Taula de coordinació entre entitats, persones a títol personal i recursos públics. Mentrestant, l’Oficina Local de l’Habitatge haurà d’augmentar d’alguna manera el seu parc d’habitatges de lloguer social perquè, segons el protocol, s’obrirà una via específica per atorgar pisos de lloguer social a aquelles persones que arribin dels països en conflicte, sense interferir en cap cas en la llista d’espera que ja hi ha per via ordinària.

Més enllà d’aquestes propostes específiques en matèria d’acollida, no hi ha res més que el que ja hi ha funcionant a la ciutat (per a locals i per a nouvingudes). És prou? Us convido a demanar-ho, estudiar-ho i treure’n la vostra pròpia conclusió.

Han arribat ja aquestes persones que cerquen refugi? Ho desconec, però entenc que s’hauria publicat als mitjans locals. La darrera notícia va ser que, des de l’Ajuntament, se seguiran els protocols de la Generalitat. I aquí comença el desert d’informació.

Els 6 països més rics del món (EEUU, Xina, Japó, Alemanya, Anglaterra i França) tenen acollides 2 milions i escaig de persones -el 8,8% de refugiades del món-, mentre que països com Jordània, Turquia, Palestina, Pakistan, el Líban i Sudàfrica n’estan acollint gairebé 12 milions. Clarament, la qüestió és VOLER, no poder.

A la vella Europa, gastem més diners pagant exèrcits per blindar països i posant tanques amb ganivetes a les fronteres que creant vies segures perquè les persones no hagin de posar la seva vida en perill recorrent a les màfies per tal de deixar els seus països, on és evident que no poden seguir, ja sigui per una guerra o bé perquè el seu sistema econòmic és tan ferotge que no els deixa subsistir. M’agradaria saber en què s’utilitzen els diners dels Fons Europeus per a Cooperació Internacional i en quin grau de la seva escala de prioritats se situa el dret d’asil.

Una altra qüestió és la percepció del migrant que es té dins la societat. Si un català marxa fora per guanyar-se la vida, se’n diu “fuga de cervells”; mentrestant, aquí tractem amb menyspreu i tanquem als CIEs persones que no han pogut aconseguir res millor que una manta i unes quantes samarretes del barça per guanyar-se la vida. Si una família magribina arriba a Catalunya, se’ls mira malament i aquest gest s’acompanya amb comentaris del tipus “s’aprofiten de les ajudes dels serveis socials”, mentre que ens provoca indignació veure les condicions en què es troben acampades les famílies de “refugiats” que veiem a la tele. I poso entre cometes aquesta paraula perquè no es pot anomenar refugi un fangar ple de tendes, que és gasejat dia sí dia també i que no compleix unes condicions mínimes de seguretat i confort. És més aviat un camp de concentració.

Per què unes sí i les altres no? No hauríem de tenir la mateixa consideració, tant amb aquelles persones que fugen de la violència de la guerra al seu país com amb la gent que es veu forçada a abandonar el seu país per culpa de la violència econòmica, les dictadures o la falta de drets? Una persona no posa la seva vida en risc per sortir del seu país i llançar-se a allò desconegut si la seva situació no és límit. On queda la solidaritat entre pobles? L’hem substituïda per l’Europa Fortalesa.

Tània Reyes i Torbisco

No hi ha comentaris

Deixa el teu comentari