nuclears

Encara, les nuclears…

Hi ha temes que quan algú els treu a relluir  sembla que ha comès, una falta, com una mena d’abús de confiança perquè d’això, en aquest cas de les nuclears, ja no toca parlar-ne i suscita una mena de pregunta de rebuig: Què diu aquest, ara?. I és que mentalment hi ha temes o problemes que  excloem perquè pensem que ja s’han solucionat o que ja no cal preocupar-se’n.

Aquella lluita i aquell eslògan tan popular als anys 70. Nuclear?, no gràcies, forma part del passat i d’una estètica passada de moda, que alguns imaginen que ja no toca parlar-ne i el pitjor preocupar-sen. I desgraciadament res tan erroni. A la península Ibèrica hi ha set centrals nuclears espanyoles que encara funcionen, tot i que  com poden, amb peces defectuoses que posen en perill constant la seva capacitat de destrucció massiva.

Però la informació de l’estat de les centrals nuclears només arriba als que s’hi dediquen, sia per mantenir les centrals, o bé els grups ecologistes que encara se n’ocupen. Ecologistes en Acció de Catalunya anunciava el 17 de setembre que s’havia produït un fuita de fosfat trisòdic a la CN Vandellós II, quan Green Peace acabava de fer una denúncia que la CN d’Ascó està funcionant amb peces defectuoses, fet confirmat per l’empresa francesa ANAV que explota la producció d’Ascó, i també pel Consell de Seguretat Nuclear.

La fuita de fosfat trisòdic de Vandellós II posa en evidència la fragilitat de la seguretat del sistema de refrigeració d’aquesta instal·lació atòmica, que afecta el iode radioactiu que s’escapa a l’exterior en cas d’incidència a la planta, amb la qual cosa s’ha posat en perill la seguretat dels treballadors i la de la població que es podria veure afectada  per una possible fuita (1). La incidència d’Ascó que funciona amb peces defectuoses alerta la manca de la seguretat necessària pel funcionament de Plantes atòmiques, que regula el CSN responsable del funcionament de les centrals espanyoles, i que fa veure que no passa res i no ordena la paralització de la planta.(2)

Així que haurem de continuar parlant de les nuclears i sobretot de l’objectiu 2020-21 en el qual  les centrals pretenen renovar el permís per 10 anys més, a sis de les set CN espanyoles amb la intenció de fer-les funcionar 60 anys. Les nuclears, per tant, s’imposen com a tema crucial de la nostra vida encara que ens incomodi parlar-ne, i ens n’haurem d’ocupar seriosament per no deixar-ho en mans de la voluntat política dels governants, sempre tan elàstica i practicada segons les seves conveniències i, sobretot, tenir present que el lobby energètic és dels més poderosos i va a la seva.

Haurem de demanar als partits polítics, o exigir-los, que declarin amb la màxima claredat i compromís quin és el seu posicionament davant d’aquesta intenció d’allargar els permisos, i recordar-los que en el tema nuclear no hi ha fronteres, i que si volen ser els nostres representants s’hauran d’ocupar dels nostres interessos i hauran de garantir la nostra seguretat davant les nuclears, sense dilacions ni relativitzacions. Cal tancar d’una vegada les nuclears espanyoles encara que només sigui per una demostració de civilització, però sobretot com diu el Jaume Marsé(3) caldrà seguir treballant:

  • Per obtenir l’eliminació de totes les armes nuclears.
  • Per finalitzar totes les activitats globals d’extracció d’urani i
  • Per posar fi a la producció en sèrie contínua de residus nuclears d’alta intensitat mitjançant l’eliminació de tots els reactors nuclears.

(1, i 2) Ecologistes en acció, notícies difoses al seu butlletí del 22-9-2016.

(3) Article a Eix diari, OPINIÓ, APMA 26-9-2016.

Hèctor Galvany

No hi ha comentaris

Deixa el teu comentari