buchenwald

(Encara) la memòria

No és el primer cop que ens queixem. La comissió de la memòria històrica de Vilanova i la Geltrú no és el que hauria de ser. O, potser, per ser un punt més concrets: no funciona com a nosaltres ens agradaria que funcionés. D’entrada, el grup de treball no acostuma a ser convocat per la regidoria de cultura amb prou regularitat. Recentment, se’ns va respondre que aquesta comissió no es reuneix amb una periodicitat establerta prèviament. Les trobades són convocades, s’ha de dir així, amb la discrecionalitat amb la qual el govern convoca els organismes en què no hi creu. A la darrera sessió, celebrada el passat 26 de setembre, se’ns va informar que la comissió es reuniria novament abans que acabés l’any. Queden pocs dies per acabar 2016 i tot fa pensar que d’una nova convocatòria no en sabrem absolutament res. La trobada del passat mes de setembre va ser la segona del mandat, després d’una primera sessió celebrada el desembre de 2015. Cal evidenciar, doncs, que sense una certa periodicitat els treballs proposats perdran capacitat de seguiment.

Des de la CUP de Vilanova i la Geltrú som crítics i segurament no coincidirem amb algunes veus (que n’hi ha) que defensen la manera de funcionar i els objectius de la comissió. Les respectem, faltaria més. En realitat, però, ens agradaria ser més ambiciosos i alhora propositius, raó per la qual el passat mes de juny vam entrar al registre municipal una bateria de vint propostes perquè fossin considerades per la comissió. Alguna d’elles, és cert, ja s’estan endegant des de la institució municipal, però també és palmari que caldria potenciar-les. D’altres propostes, afirmava la regidora Teresa Llorens, seran assumides de mica en mica, amb el pas del temps, sense implementar-les alhora i pel broc gros. D’un temps ençà hem subratllat que a la comissió, a més de la periodicitat referida, li falta una metodologia de treball: ser quelcom més que un consell consultiu o tan sols un espai en el qual cada col·lectiu o persona individual exposi els seus greuges i opinions. En aquest sentit, caldria dotar la comissió d’una incidència real en les polítiques públiques de memòria impulsades des de la institució municipal.

És hora, doncs, de posar-nos a treballar i no fer de la dilació un mal costum. Des de la CUP de ens hi posarem d’una manera constructiva, aportant propostes i una anàlisi crítica. De ben segur que altres col·lectius de la ciutat i els historiadors locals també aportaran la seva experiència al servei de la recuperació de la memòria històrica a la capital del Garraf. Manca, però, que la regidora de cultura s’ho cregui i s’hi posi amb seriositat. Per aquest motiu, per tercera vegada en el transcurs del mandat, instem a la regidoria de cultura perquè reprengui amb celeritat l’activitat de la comissió i treballi d’una manera activa per informar els seus representants dels objectius assolits per l’ajuntament vilanoví en matèria de polítiques públiques de memòria.

Els objectius de la comissió no són pas secundaris. Diàriament, en l’esfera política i mediàtica, ens trobem amb casos flagrants de banalització del passat més recent, d’un temps històric que condiciona amb escreix el present. Des de l’esquerra independentista no estem gens disposats a quedar-nos amb els braços plegats. Cal que les institucions públiques treballin de prop, conjuntament amb les entitats i els historiadors, al servei de la veritat, la justícia la reparació històrica. I fer, al mateix temps, pedagogia amb la pràctica política: no ens podem permetre el luxe de ser tan desmemoriats.

Miguel Ángel González Ayala.

No hi ha comentaris

Deixa el teu comentari