article-neus_juny

El paper de la sanitat pública en la prevenció de la violència masclista.

El patriarcat és un sistema social que atorga més autoritat als homes que a les dones, en especial als homes blancs i heterosexuals. Dins d’aquest sistema pervers, injust i sense fonament, una de les xacres principals, però no pas la única, és la violència contra les dones.

La violència de gènere és la manifestació més extrema de les relacions asimètriques entre homes i dones. Són molts els factors que hi contribueixen, i molts són els àmbits des dels quals cal lluitar-hi en contra.

És la sanitat publica un d’ aquests àmbits?

Doncs, sí, perquè també a la salut, i a la sanitat pública, es troben aquestes asimetries.

Tant en la investigació prèvia dels medicaments, com en el posterior tractament de les malalties, les prescripcions, la detecció i l’atenció… hi ha una desigualtat en la salut de les dones respecte la dels homes. A més, la violència de gènere és un problema important de salut publica atès que causa mortes prematures, patiments, lesions, i malalties tant físiques com psíquiques a les dones.

Què es pot fer des del sector públic?

La gran majoria de dones accedim en algun moment de la nostra vida al sistema sanitari de salut publica. De fet, en molts casos, és precisament en aquest sistema on es dóna el primer contacte de les dones que estan patint violència de gènere amb professionals que poden ajudar-les.

El sistema sanitari de salut, a través del conjunt de professionals que en formen part, ocupa un espai privilegiat per a poder ajudar, per a prevenir i per a detectar precoçment aquest tipus de violència.

La situació ideal seria tenir sensibilització, empatia i formació especifica en violència de gènere i la seva prevenció, però mentre això no arriba a tot el personal sanitari, cal estar alerta i observar possibles símptomes, que van més enllà dels problemes físics.

A quins símptomes i senyals hem de prestar atenció?

socials: absentisme laboral, solitud, aïllament…

psíquiques: ansietat, trastorns en l’alimentació, estres posttraumàtic, depressió…

sexuals: disminució de la libido, anorgàsmia, manca d’autonomia sexual

ginecològiques: embarassos no desitjats o d’alt risc, dolors pèlvics crònics…

físiques: dolors crònics, cansament, problemes gastrointestinals…

traumàtiques: contusions i/o hematomes, cremades, trencament del timpà, fractures

Aquestes són les principals manifestacions clíniques associades a la violència de gènere.

Molts d’aquest símptomes els experimenten les dones que pateixen violència masclista i sovint s’atribueixen a altres causes.

I …on van, majoritàriament les dones que els experimenten? van al CAP, a capçalera, a ginecologia, a infermeria, a pediatria… Cal doncs, preparació, disposició, empatia per a detectar, per a intervenir, per a aconsellar.

Cal també una estratègia, real i efectiva, de formació del personal sanitari d’atenció primària, a tots els nivells de la professió, seguida de l’aplicació del Protocol de prevenció de la violència masclista en l’àmbit sanitari, amb tolerància zero. La llei fa anys que ho preveu, però també fa anys que no se li atorga suficient pressupost.

Amb les retallades dels darrers anys, i amb les privatitzacions propiciades per la dreta, tant l’estatal com la catalana, tot això també queda desatès; per tant les dones quedem especialment desateses!!!

La violència contra dels dones no és un problema menor; tampoc no és un problema només de les dones; és un problema de tothom, d’institucions, de professionals, d’associacions i de la ciutadania en general.

Per una sanitat publica de qualitat !

Per l’ aplicació real de la llei contra la violència de genere!

Per uns pressupostos feministes!

Neus Benavent i Vallès

No hi ha comentaris

Deixa el teu comentari