eix-pintada-en-suports-dels-9-de-vilanova-102515

El mall de la justícia i les causes polítiques

El dia 22 de maig de 2014 Vilanova i la Geltrú es llevava als quioscos amb pomposes portades de diari dels mitjans generalistes del règim. Recordeu? “Radicalesindependentistasproetarrasapedrean el coche de Montoro”, rodes de premsa de la plana major del Partit Popular i declaracions de condemna de bona part de l’arc parlamentari espanyol.

Van dibuixar Vilanova com a una ciutat en estat de setge per part de l’independentisme radical, amb un clima de confrontació permanent i on els constitucionalistes eren clandestins perseguits.

Els veïns i veïnes de la ciutat sabíem que res d’això tenia cap sentit, però que un sector poderós, de manera clarament intencionada, estava preparant alguna de grossa. Qui ho va saber més endavant van ser els 9 de Vilanova, encausats per la via penal amb peticions de penes de 4 i 8 anys de presó.

Què havia passat perquè uns fets que amb prou feines duren mig minut es convertissin en una bola de neu tant grossa com tòxica, amb un expedient del cas de 1000 pàgines i la Fiscalia, el PP Català i la Policia Local estiguessin mobilitzades en la denúncia?

S’havia construït un relat interessat, ni més ni menys. Començava, doncs, el periple d’afrontar una causa política allà on la justícia guarda el martell i treu el mall, amb suficient sang freda com per emportar-se qui sigui per davant.

Les causes polítiques funcionen a l’inrevés de les causes formals: l’estratègia consisteix en enfangar el debat al màxim i construir un relat imaginari que justifiqui la petició de penes desmesurades: jo t’acuso de tot el que puc i vull, després ja es feina teva desmentir o demostrar que no has comès aquests delictes.

Escrivim aquestes línies el dia en què han detingut (fins ara) 6 membres dels CDR, acusats de terrorisme, rebel·lió i sedició; amb la imminent entrada a presó de Valtonyc i Hasel; amb totes les encausades post 1 d’octubre que ja podem comptar per desenes, el 513è dia que les joves d’Altsasu dormen a Estremera i Alcalá Meco; amb els presos polítics catalans amb doctrina de dispersió i les exiliades polítiques en països d’arreu.

Escrivim convençudes que la repressió és una arma política d’un Estat que ha perdut el control i que ja fa anys que es mostra tal com és; pensant en tot el dolor que han sembrat (i el que ens espera).

Convençudes que l’única resposta que podem donar és política, sense renunciar a cap dels objectius que perseguim previs a la repressió. Seguirem doncs, lluitant per conquerir els drets socials que ens roba l’oligarquia espanyola dia a dia, bastint una República emancipadora des de baix, construint des del municipalisme uns Països Catalans esquarterats per l’Estat espanyol i francès.

I com Malcolm X, diem que no pots separar la pau de la llibertat perquè ningú pot estar en pau fins que no aconsegueix la seva llibertat.

Força, coratge, organització i lluita!

No pots separar la pau de la llibertat perquè ningú pot estar en pau fins que no aconsegueix la seva llibertat.

 

CUP Vilanova i la Geltrú

No hi ha comentaris

Deixa el teu comentari