article-marta-jofra

Clàssics i no tan clàssics

El ple de dilluns va ser particular perquè, a banda dels clàssics, vam viure un parell de situacions excepcionals. Començo pels clàssics, i deixo les novetats per al final.

  • Retribucions i càrrecs de confiança

En el punt de modificació de les retribucions dels regidors de govern i de l’alcaldessa vam votar en contra, com ja és habitual, perquè al nostre parer el cost polític de l’Ajuntament és massa elevat. Aquí vam viure un clàssic dels més clàssics, i és que la regidora d’hisenda ens va retreure que nosaltres tenim un càrrec de confiança, que no se’ns oblidi i no siguem cínics. A base de dir-ho, potser queda, però la qüestió és que el que nosaltres tenim és un auxiliar administratiu pagat per l’Ajuntament que ens ajuda a fer la nostra feina d’oposició (com tenen els altres grups), i això no té res a veure amb els càrrecs de confiança del govern, que a part d’estar designats pel mateix govern (això és l’únic que tenen en comú, que no passen un procés de selecció normal per a l’Ajuntament) exerceixen funcions polítiques, és a dir que participen de l’elaboració de polítiques públiques i tenen una responsabilitat dins l’Ajuntament.

  • Si no tenim informació, no podem exercir la nostra tasca

Ho hem anat denunciant, i la setmana passada vam fer una declaració conjunta amb Esquerra i Som VNG: ens cal informació a temps i acurada per poder fer la nostra tasca de fiscalització de l’acció de govern i de posicionament de cara als punts que van al Ple. En aquest cas, hi anava el tràmit d’expropiació d’una finca situada al carrer Santa Anna, on s’hi haurien de construir, segons el Pla Urbanístic, habitatges de protecció oficial. El propietari demana que se li expropiï, perquè tampoc hi pot fer res (la finca està afectada pel Pla), i l’Ajuntament ha elaborat un informe per evitar l’expropiació. De nou, ens assabentem de tot plegat una setmana abans del Ple, a través de la comissió informativa, i no tenim temps de verificar la informació. Per això ens vam abstenir. Tenint en compte els antecedents que hem anat observant en matèria urbanística, pot ben ser que l’Ajuntament no tingui raó i que això es tradueixi, posteriorment, en un problema legal. És per això que demanem tenir la informació amb antelació i discutir els problemes a fons, si ens ho donen amb tan poc marge no podem prendre una decisió informada.

  • Hipocresia feta compromís

De nou el govern ens demana que aprovem una declaració de compromís amb el canvi climàtic, tal i com vam fer el mes passat. En aquell ple vaig deixar anar un discurs sobre per què ens sembla un acte d’hipocresia màxima. No només és que el govern, al nostre parer, no mostra senyals de compromís real vers el canvi climàtic, liderant accions decidides en aquest àmbit. Al contrari, algunes de les accions que impulsa o que permet van en la direcció contrària, com la instal·lació d’una pista de gel descoberta a la plaça de la Vila, la promoció del creixement urbanístic i la trinxada del territori, o la destrucció dels boscos urbans.

  • “Hi estem treballant”

En general, quan l’oposició proposa una moció, el govern sempre respon que ja hi està treballant. És curiós, parlem del que parlem, sempre s’està fent, o bé està previst fer-ho en breu. En aquest cas, vam presentar una moció per posar fil a l’agulla al tema de la pobresa energètica (la dificultat que tenen moltes famílies de Vilanova per pagar els subministres de llum, aigua o gas). El dia abans del ple la regidora de serveis socials ens va trucar i ens va suggerir que retiréssim la moció per aquest motiu, perquè “ja ho estem fent” i “millor en parlem a la comissió informativa”. No la vam retirar perquè al nostre parer hi ha molta feina per fer encara, i és un tema prou preocupant com per donar-li màxima prioritat. I l’experiència ens diu que -tot i que molts cops no es compleixen, més aviat, en la majoria dels casos no es compleixen- presentar una moció, i aprovar-la, fa que el tema, si més no, s’activi, i ens dóna més força per pressionar el govern.

D’altra banda, van passar un parell de coses curioses o excepcionals que val la pena mencionar:

  • El defensor del poble ens dóna la raó

El defensor del poble exposa cada any la memòria de l’any anterior, i vam poder constatar que la meitat de les queixes que atén fan referència a la manca de transparència de l’Ajuntament. Tot i que la llei estableix que l’Ajuntament ha de respondre les preguntes dels ciutadans en un termini màxim d’un mes, en molts casos no es responen en termini. Per a nosaltres, els regidors, el termini és el mateix i també ens hi trobem, amb la diferència que en el nostre cas necessitem la informació per fer la nostra feina. D’això ens queixem, no només per una qüestió de manca d’informació, sinó de salut democràtica.

  • Front independentista?

Des que es va formar el nou ple sorgit de les eleccions, fa gairebé un any, Convergència i Esquerra no han deixat d’enorgullir-se del fet que tenim una majoria independentista al Ple (tretze regidors d’un total de vint-i-cinc). Gràcies a aquesta majoria hem anat aprovant mocions com per exemple el suport a la declaració de ruptura del Parlament, o bé la col·locació d’una estelada al balcó de l’Ajuntament. Ara bé, resulta que en aquest ple vam demanar el vot dels partits independentistes a una moció que vam presentar per donar suport a l’alcaldessa de Berga i al regidor de Vic que han estat acusats per no despenjar l’estelada del balcó de l’Ajuntament (la primera) i per incitar a la sedició en unes declaracions independentistes al Ple (el segon), i no hem trobat el suport que esperàvem, o un suport descafeïnat, que només recolzava una part de la moció. Sorprèn que quan haguem de fer passos mínimament valents com aquests trobem una mà estesa a mitges a l’altra banda. Més tenint en compte que fa uns mesos vam aprovar una moció de Convergència de suport a l’expresident Mas (molt semblant a aquesta d’ara), en què expressàvem el suport per la seva imputació arran de posar les urnes el 9N. Tinguem present que a partir d’ara si volem avançar cap a la independència caldrà desobeir i mantenir-nos ferms, sense por. Sinó, no avançarem.

Fins aquí la crònica personal del Ple. Ja sé que estareu pensant que me’n oblido del més destacat (el més destacat pels mitjans): l’incident que es va produir entre el portaveu de Ciutadans i la seva companya. Aquest tema no és del meu interès, sincerament. Però ja que ha sortit el tema, per mi el més rellevant és l’acte de valentia que va protagonitzar Reina, que bé podia haver callat i marxat del partit, però va plantar cara a una situació que creia injusta, defensant la seva dignitat com a dona. És per això que, en acabar el Ple, la vaig felicitar. Perquè tot i que estem a les antípodes pel que fa a ideologia política, ens uneix la condició de dones, i exercir de política sent una dona no és gens fàcil (d’aquesta qüestió ja en parlaré un altre dia).

Marta Jofra i Sora

No hi ha comentaris

Deixa el teu comentari